La narrativa breu de Maria Aurèlia Capmany. La responsabilitat de l'ésser

Elena Casas Cortada

doi:10.5817/ERB2021-1-17

La narrativa breu de Maria Aurèlia Capmany. La responsabilitat de l'ésser

Roč.42,č.1(2021)

Elena Casas Cortada

https://doi.org/10.5817/ERB2021-1-17

Trvalý odkaz (handle):
http://hdl.handle.net/11222.digilib/144093

PDF (katalánština)

Abstrakt

Aquest article es proposa aportar una nova perspectiva sobre Maria Aurèlia Capmany: coneguda en el món literari com a dramaturga i novel·lista, és un fet més desconegut que l'autora també va conrear la narrativa breu. Establirem quin és l'abast d'aquesta producció, en proposarem una cronologia diferenciada en etapes i en descriurem alguns aspectes cabdals, intentant posar-los en relació a tota l'obra. Sobretot, intentarem demostrar com el pes de l'existencialisme en el seu pensament i en la part d'aquesta producció que hem descrit com a "relats de creixement" marquen aquesta aportació a la literatura catalana de postguerra.

Klíčová slova:
narrativa breu; literatura del segle XX; narradors de la primera postguerra; Maria Aurèlia Capmany; existencialisme

Stránky:
327–345

Reference

Aritzeta, M. (1991). Novel·les de Maria Aurèlia Capmany. Ser dona: una circumstància feliç. Serra d'Or, 384, 25–27.

Bartomeus, A. (1976). Maria Aurèlia Capmany. In Els autors catalans: testimoni d'una marginació (pp. 115–134). Barcelona: Curial.

Benet i Jornet, J. M. (1974). Rellegint Maria Aurèlia Capmany. Els Marges, 2, 117–120.

Broch, A. (1993). Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig o el temps com a memòria col·lectiva. Catalan Review, VII, 2, 21–37. | DOI 10.3828/CATR.7.2.2

Campillo, M.; & Castellanos, J. (1985). Maria Aurèlia Capmany. In M. de Riquer, A. Comas, & J. Molas (Eds.), Història de la literatura catalana (vol. 11) (pp. 62–71). Barcelona: Ariel.

Capmany, M. A. (1971). Quim/Quima. Barcelona: Planeta.

Capmany, M. A. (1991). Montserrat Roig, ofici i plaer de viure i escriure. Cultura, 22, 13–26.

Capmany, M. A. (1996). Obra completa 4. Narrativa breu. Barcelona: Columna.

Capmany, M. A. (1997). Obra completa 6. Memòria. Barcelona: Columna.

Caraltó, X. (1990). M. A. Capmany: El punt de partida de qualsevol escriptor és l'experiència i, a partir d'aquí. Avui Cultura, 17 de març, 5.

Charlon, A. (1992). Escalf, vitalitat i evocació sensorial. La Vanguardia. Cultura y arte, 20 d'octubre, 6.

Coca, J. (1983). Maria Aurèlia Capmany i Farnés, una senyora entremaliada. In Ni àngels ni dimonis (pp. 57–75). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Giovannini, M. A. (2002). La novel·la policíaca en la reescriptura de Maria Aurèlia Capmany. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 57–68). Valls: Cossetània, "Col·lecció Antines".

Godayol, P. (2002). Maria Aurèlia Capmany, traductora. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 195–202). Valls: Cossetània, "Col·lecció Antines".

Graells, G.-J. (1990). Maria-Aurèlia Capmany, un bosc per viure-hi. Serra d'Or, 363, 12–17.

Graells, G.-J. (1992). La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant. In Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1918–1991) (pp. 95–128). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Graells, G.-J. (1996). La producció literària de Maria Aurèlia Capmany. IV. La narrativa breu. In M. A. Capmany, Obra Completa 4. Narrativa breu. Barcelona: Columna.

Graells, G.-J. (2012). Maria-Aurèlia Capmany, novel·lista i autora teatral. Serra d'Or, 627, 21–24.

Grilli, G. (2002). Maria Aurèlia Capmany i Virginia Woolf en dos llibres de transformacions. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 163–168).Valls, Cossetània, "Col·lecció Antines".

Martín-Valverde, A. (2002). Quim/Quima, de M. A. Capmany: ¿plagio, pastiche, parodia o simplemente un homenaje a Virginia Woolf? In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 181–191). Valls, Cossetània, "Col·lecció Antines".

Miralles, C. (2013). Antígona. In Sobre Espriu (pp. 163–224). Barcelona: Universitat de Barcelona.

Sarsanedas, J. (1958). Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany. In Cita de narradors (pp. 9–44). Barcelona: Selecta.

Sartre, J. P. (1960). El hombre y las cosas. Buenos Aires: Losada.

Toda, A. (2009). Maria Aurèlia Capmany i l'existencialisme. B.A. thesis. Universitat Autònoma de Barcelona. < https://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2009/hdl_2072_41961/Treball_de_recerca.pdf>.

Triadú, J. (1982) La novel·la catalana de postguerra. Barcelona: Edicions 62, "Llibres a l'abast", 171.

Vall, X. (1994). Aproximació a la influència de l'existencialisme en la literatura catalana de postguerra. In Els anys de la postguerra a Catalunya (1939–1959) (pp. 59–72). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Vall, X. (1995). L'objectivisme en la narrativa catalana de postguerra. In Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (vol. 1) (pp. 139–154). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Vall, X. (2000). La contribució de l'existencialisme a l'engatjament. In Les literatures catalana i francesa: postguerra i engagement (pp. 429–443). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Metriky