La gestión de la variación lingüística en vasco y en A Fala del Valle de Jálama: ¿"policéntrica" o "composicional"?

Joan Costa-Carreras

doi:10.5817/ERB2020-1-7

The management of language variation in Basque and A Fala: "pluricentric" or "compositional"?

Vol.41,No.1(2020)

Joan Costa-Carreras

https://doi.org/10.5817/ERB2020-1-7

Stable URL (handle):
http://hdl.handle.net/11222.digilib/142575

PDF (Spanish)

Abstract

The present work originated from the apparent contradiction in the standardization between compositionality (Einar Haugen 1968) and pluricentricity (Kloss 1967) in the codification of Basque. There is no such contradiction: the latter occurred when the standardization of the Basque language was in its initial phase; the former, when the Basque standardization had already advanced with an elaborate corpus planning approach. Therefore, a succession relationship would have occurred. The analysis we have made of "A Fala" of the Val de Xálima following Valeš (2019) confirms this succession. In addition to undoing this possible contradiction, the analysis of the different testimonies has allowed us to identify different issues related to the term compositionality: the perfect equity between dialects is a utopia; the compositionality implies a dynamism in the relationship between standardization and the vernacular varieties; and the structural distance between dialects is a factor that can condition the adoption of compositionality.

Keywords:
A Fala; Basque; comparative standardology; compositionality; Val de Xálima; lagarteiru; language variation; pluricentricity

Pages:
99–112

References

Bibiloni, G. (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. València: Tres i Quatre.

Costa Carreras, J. (en prensa). La relació entre l'estàndard i els dialectes en català: una visió des de l'equitat. In E. Boix & Mª P. Perea (Eds.), Llengua i dialectes: esperances per al català, gallec i basc. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Garabide Elkartea (Barandiaran, A., coord.). (2010). Language standardisation. Basque recovery II. Eskoriatza: Garabide Elkartea.

Garvin, P. (1992). La langue standard: Concepts et processus. In II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Àrea 3: Lingüística social (pp. 503–514). Palma: Universitat de les Illes Balears.

Haugen, E. (1959). Planning in Modern Norway. Anthropological Linguistics, 1, 3, 8–21.

Haugen, E. (1972 [1968]). The Scandinavian languages as cultural artifacts. In The ecology of Language. Essays by Einar Haugen. Selected and introduced by Anwar S. Dil (pp. 265–286). Stanford: Stanford University Press.

Haugen, E. (1983). The implementation of corpus planning: theory and practice. In J. Cobarrubias & J. A. Fishman (Eds.), Progress in Language Planning. International Perspectives (pp. 269–289). Amsterdam-New York-Berlin: Mouton.

Jaffe, A. (2005), Corse radiophonique élaboré et évaluation populaire: Perspectives corses sur le purisme linguistique, Langage et Société, 112, 2, 79–97. | DOI 10.3917/ls.112.0079

Hualde, J. I.; & Zuazo, K. (2007) The standardization of the Basque language. Language Problems and Language Planning, 31, 2, 143–168. | DOI 10.1075/lplp.31.2.04hua

Kloss, H. (1967). 'Abstand Languages' and 'Ausbau Languages'. Anthropological Linguistics, 9, 7, 29–41.

Kloss, H. (1969). Research Possibilities on Group Bilingualism: A Report. [Montreal:] International Centre for Research on Bilingualism, Quebec (Canada).

Lamuela, X. (1984). Fixació i funcionament de la gramàtica normativa en el procés d'estandardització de la llengua catalana. In Mª T. Cabré et al. (Ed.), Problemàtica de la normativa del català. Actes de les Primeres Jornades d'Estudi de la Llengua Normativa. Departament de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 30 de setembre i 1 d'octubre de 1983 (pp. 65–92). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Lamuela, X. (1994). Estandardització i establiment de llengües. Barcelona: Edicions 62.

Metzeltin, M. (2007). Del Renacimiento a la actualidad (I). Procesos de codificación de las lenguas románicas. In J. E. Gargallo Gil & Mª R. Bastardas (Eds.), Manual de lingüística románica (pp. 147–198). Barcelona: Ariel.

Mitxelena, L. (1981). Lengua común y dialectos vascos. ASJU, 15, 289–313. < http://www.ehu.es/ojs/index.php/asju>

Oñederra, M. L. (2016). The Standardisation of Pronunciation: Basque Today, between Maintenance and Variation. In I. Tieken-Boon van Ostade, & C. Percy (Eds.), Prescription and Tradition in Language Establishing Standards across Time and Space (pp. 342–354). Bristol: Multilingual Matters.

Polanco Lluís, B. (1984). La normativa al país Valencià. Problemàtica i perspectives. In Mª T. Cabré et al. (Ed.), Problemàtica de la normativa del català. Actes de les Primeres Jornades d'Estudi de la Llengua Normativa. Departament de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 30 de setembre i 1 d'octubre de 1983 (pp. 107–146). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ruiz, F.; Sanz, R.; & Solé, J. (2001). Diccionari de sociolingüística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Salaburu, P. (2015). Writing words. The unique case of the standardization of Basque. Reno: University of Nevada.

Stillwell, K.; & Hetrovicz, L. (2013). The standardizations of Catalan: Latin to present day In Studies in the Linguistic Sciences: Illinois Working Papers, 68–86.

Valeš, M. (coord.). (2017). Ortografía de A Fala : valverdeñu. S. l.: Asociación Cultural A Nosa Fala.

Valeš, M. (2019). A Fala: Primary data collection for description and documentation. In Línguas e variedades linguísticas ameaçadas na Península Ibérica (LAPI 2019), 4–5 de Julho 2019, Centro de Inovação da Mouraria / Mouraria Creative Hub, Lisboa (Portugal).

Weinreich, U. (1954). Is a Structural Dialectology Possible? Word, 10, 2–3, 388–400. doi: 10.1080/00437956.1954.11659535. | DOI 10.1080/00437956.1954.11659535

Metrics