La narrativa breu de Maria Aurèlia Capmany. La responsabilitat de l'ésser

Elena Casas Cortada

doi:10.5817/ERB2021-1-17

Short stories by Maria Aurèlia Capmany. The responsibility of being

Vol.42,No.1(2021)

Elena Casas Cortada

https://doi.org/10.5817/ERB2021-1-17

Stable URL (handle):
http://hdl.handle.net/11222.digilib/144093

PDF (Catalan)

Abstract

The aim of this paper is to uncover a new perspective on Maria Aurèlia Capmany's work. She has been widely known in the Catalan literature as a playwright and a novelist, but not so many people know that she wrote short stories as well. We will establish the importance of these works, we will suggest a chronology divided in several stages and we will describe their primary aspects, trying to relate these aspects through all her work. Above all, we will try to prove how the importance of existentialism in her thinking and in the stories that we have described as "stories of growth" marked this contribution to Catalan literature of the post-war period.

Keywords:
short stories; Catalan literature from 20th century; narrators of the first part of the post-war period; Maria Aurèlia Capmany; existentialism

Pages:
327–345

References

Aritzeta, M. (1991). Novel·les de Maria Aurèlia Capmany. Ser dona: una circumstància feliç. Serra d'Or, 384, 25–27.

Bartomeus, A. (1976). Maria Aurèlia Capmany. In Els autors catalans: testimoni d'una marginació (pp. 115–134). Barcelona: Curial.

Benet i Jornet, J. M. (1974). Rellegint Maria Aurèlia Capmany. Els Marges, 2, 117–120.

Broch, A. (1993). Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig o el temps com a memòria col·lectiva. Catalan Review, VII, 2, 21–37. | DOI 10.3828/CATR.7.2.2

Campillo, M.; & Castellanos, J. (1985). Maria Aurèlia Capmany. In M. de Riquer, A. Comas, & J. Molas (Eds.), Història de la literatura catalana (vol. 11) (pp. 62–71). Barcelona: Ariel.

Capmany, M. A. (1971). Quim/Quima. Barcelona: Planeta.

Capmany, M. A. (1991). Montserrat Roig, ofici i plaer de viure i escriure. Cultura, 22, 13–26.

Capmany, M. A. (1996). Obra completa 4. Narrativa breu. Barcelona: Columna.

Capmany, M. A. (1997). Obra completa 6. Memòria. Barcelona: Columna.

Caraltó, X. (1990). M. A. Capmany: El punt de partida de qualsevol escriptor és l'experiència i, a partir d'aquí. Avui Cultura, 17 de març, 5.

Charlon, A. (1992). Escalf, vitalitat i evocació sensorial. La Vanguardia. Cultura y arte, 20 d'octubre, 6.

Coca, J. (1983). Maria Aurèlia Capmany i Farnés, una senyora entremaliada. In Ni àngels ni dimonis (pp. 57–75). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Giovannini, M. A. (2002). La novel·la policíaca en la reescriptura de Maria Aurèlia Capmany. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 57–68). Valls: Cossetània, "Col·lecció Antines".

Godayol, P. (2002). Maria Aurèlia Capmany, traductora. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 195–202). Valls: Cossetània, "Col·lecció Antines".

Graells, G.-J. (1990). Maria-Aurèlia Capmany, un bosc per viure-hi. Serra d'Or, 363, 12–17.

Graells, G.-J. (1992). La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant. In Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1918–1991) (pp. 95–128). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Graells, G.-J. (1996). La producció literària de Maria Aurèlia Capmany. IV. La narrativa breu. In M. A. Capmany, Obra Completa 4. Narrativa breu. Barcelona: Columna.

Graells, G.-J. (2012). Maria-Aurèlia Capmany, novel·lista i autora teatral. Serra d'Or, 627, 21–24.

Grilli, G. (2002). Maria Aurèlia Capmany i Virginia Woolf en dos llibres de transformacions. In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 163–168).Valls, Cossetània, "Col·lecció Antines".

Martín-Valverde, A. (2002). Quim/Quima, de M. A. Capmany: ¿plagio, pastiche, parodia o simplemente un homenaje a Virginia Woolf? In M. Palau, & R. D. Martínez Gili (Eds.), Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula (pp. 181–191). Valls, Cossetània, "Col·lecció Antines".

Miralles, C. (2013). Antígona. In Sobre Espriu (pp. 163–224). Barcelona: Universitat de Barcelona.

Sarsanedas, J. (1958). Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany. In Cita de narradors (pp. 9–44). Barcelona: Selecta.

Sartre, J. P. (1960). El hombre y las cosas. Buenos Aires: Losada.

Toda, A. (2009). Maria Aurèlia Capmany i l'existencialisme. B.A. thesis. Universitat Autònoma de Barcelona. < https://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2009/hdl_2072_41961/Treball_de_recerca.pdf>.

Triadú, J. (1982) La novel·la catalana de postguerra. Barcelona: Edicions 62, "Llibres a l'abast", 171.

Vall, X. (1994). Aproximació a la influència de l'existencialisme en la literatura catalana de postguerra. In Els anys de la postguerra a Catalunya (1939–1959) (pp. 59–72). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Vall, X. (1995). L'objectivisme en la narrativa catalana de postguerra. In Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (vol. 1) (pp. 139–154). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Vall, X. (2000). La contribució de l'existencialisme a l'engatjament. In Les literatures catalana i francesa: postguerra i engagement (pp. 429–443). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Metrics